Tag Archives: patrimoni arquitectònic

Jornades de pedra seca a Alfés

El dissabte 23 i diumenge 24 d’abril, l’Associació Cultural Lo Coscoll, que està formada pels pobles d’Alcanó, Alfés i Sunyer, va organitzar unes jornades de pedra seca i mètodes constructius que s’engloben a la setmana cultural d’Alfés, que començarà el 28 d’octubre.

A Cal Doctores, casa senyoria coneguda per la seva façana renaixentista, es va dur a terme la xerrada “L’univers de la pedra seca” per en Mateu Esquerda Ribes, on van poder endinsar-nos en el món de les construccions de pedra seca, les seves funcions i evolució.

Després d’agafar forces al dinar, preparat al Bar Casal, es dirigiren a l’Era dels caçadors on en Josep M. Navàs, mestre de cases de la Granadella, va començà el taller d’iniciació per a construir una espona de pedra.

La jornada va acabar amb “Espones a la fresca“, música en viu a l’aire lliure, amb l’actuació de Lo pardal roquer.

L’equip de treball es va reunir el diumenge al matí, tot fent un esmorzar i seguint la construcció de l’espona de pedra seca.

Volem agrair i felicitar a l’Associació Lo Coscoll per la seva tasca en organitzar iniciatives i activitats culturals als diferents pobles que la formen.

Us deixem amb imatges de la jornada.

Anuncis

Masos de volta d’Alfés

La cabana o mas de volta, era l’habitacle que mantenia als pagesos i també als animals a recer davant les inclemències del temps.
 
El mas del Bep, a la partida del Mas a Alfés, n’és una d’elles. La cabana amb coberta de volta de canó, aixeca als quatre vents, és a dir, no es recolza cap turó o marge. La volta de canó, estil que trobem als cultius d’ollivera, és el que predomina a la comarca.
unknown
Als dos laterals de la cabana podem veure els estreps, contraforts que contraresten l’empenta lateral que dóna la volta per evitar que aquesta s’obri.
La façana fa 6,6 m de llargada per 2,75m d’alçada. La porta la trobem emmarcada amb muntants i llinda. A la llinda hi podem veure la ata de construcció (1875).
img_4763
Al muntant superior de la porta trobem un curiós rellotge de sol gravat a la pedra, que consisteix en un punt del qual surten unes ratlles rectes que formen un angle: les línies marquen l’hora del descans de mig matí, l’hora de dinar i l’hora de tornar a la feina després de dinar.
A l’interior de la cabana, de 24’82 m2 de superfície i 2,55m d’alçada, podem veure la llar de foc i dos petits forats a les parets a manera d’armaris.
Per construir aquest tipus de cabanes, en primer lloc, s’anivellava el terreny. A continuació s’aixecaven les dos parets laterals fins a l’alçada d’un metre, s’omplia l’espai interior de tera fins a formar el motlle de la volta, es començava la volta afegint una filada de pedres alternativamnet a cada lateral fins a completar-la.
img_4766
Un cop feta la volta, es treia la terra de l’interior de la volta i es col.locava al sostre, on ben premuda impermeabilitzava la construcció.
Les cabanes de volta mantenien una temperatura interior quasi constant al llarg de tot l’any, la qual cosa les feia càlides a l’hivern i fresques a l’estiu.